Informació Disc dur

Descripció	Unitat de disc
Fabricant	(Unidades de disco estándar)
Model	Hitachi HTS543216L9A SCSI Disk Device
Bytes/sector	512
Tipus de mitjà	Disc dur fixe
Particions	3
Bus SCSI	1
Sectors/pista	63
Tamany	149,05 GB (160.039.272.960 bytes)
Nº total de cilindres	19.457
Nº total de sectors	312.576.705
Nº total de pistes	4.961.535
Pistes/cilindre	255
Partició	Disco #0, partició #0
Tamay de partició	14,65 GB (15.734.928.384 bytes)
Partició	Disco #0, partició #1
Tamany de partició	104,59 GB (112.298.291.200 bytes)
Partició	Disco #0, partició #2
Tamany de partició	29,81 GB (32.004.564.480 bytes)
Pen USB
Descripció	Unitat de disc
Model	USB Flash Memory USB Device
Bytes/sector	512
Tipus de mitjà	Removable Media
Particions	1
Bus SCSI	No disponible
Sectors/pista	63
Tamany	14,96 GB (16.063.971.840 bytes)
Nº total de cilindres	1.953
Nº total de sectors	31.374.945
Nº total de pistes	498.015
Pistes/cilindro	255
Partició	Disco #1, partición #0
Tamany de partició	14,96 GB (16.060.055.552 bytes)
Desplaçament inicial de partició	4.128.768 bytes

Calcula quants arxius podries desar si cadascun d’ells ocupa 1.000 sectors. Quants sectors desaprofitaries? Quants bytes?

312.576 arxius. 705 sectors desaprofitats. 384.000 bytes desaptofitats.

Si sabem que cada arxiu deixa desaprofitats la meitat de cada sector, quants bytes seran desaprofitats?

Seran desaprofitats 80.020.001.280 bytes.

Activitats finals tema 1 (pàgina 25)

2. Tenim un arxiu de 51.250 bytes i el volem destral disc dur, Segons el que has estudiat en aquesta unitat, respon les preguntes següents:

a) Ocuparà aproximadament, 100 sectors.

b)Seran desaprofitats 160.039.221.710 bytes.

c) Aproximadament ocuparà 1’6 pistes.

3. Copia de seguretat en WinZip

d) Ha posat la data al revés, ja que hem podat DATA, i fa que l’ordinador posi automàticament la data. I la forma de la data predeterminada, és AA-MM-DD.

4.

e) L’arxiu .rtf, és un arxiu DLL comú del sistema. L’obre el Windows.

5.

Fòrum P2P

Trobo que és molt interessant Un article que hi ha sobre configurar l'ares, ja que a molta gent li pot ajudar.

http://www.adslzone.net/postt137905.html

Després, un articel d'ajuda, també va bé.

http://www.adslzone.net/postt9242.html

Seguretat personal

Jo, personalment, no he viscut cap mala experiènia, a part de que em van robar la contrasenya d'un compte de correu que em vaig crear nou fa poc.

Però a la xarxa, hi han agut moltes estafes sobre tot, i en alguns banc, han desaparegut milers d'euros per internet, en només unes hores.

Això provoca que, la gent, es pensi que la xarxa és un niu de pirates, i que és molt insegura; però el que no pensen, és que la xarxa també és la forma de de combatir-ho.

Arxiu pujat a internet

http://www.megaupload.com/?d=WFUKXXOQ

Programes p2p

Les xarxes d'igual a igual (peer to peer o P2P en anglès), defineixen un sistema de comunicació que no té clients ni servidors fixos, sinó una sèrie de nusos que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nusos de la xarxa, en el qual les dades es transfereixen a través d'una xarxa dinàmica. Aquest model contrasta amb el model client-servidor. Qualsevol nus pot iniciar o completar una transacció compatible. Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informació i agrupar capacitat de processament. Fent-ho a més al marge de la World Wide Web. Els nusos poden diferir en configuració local, velocitat de procés, ample de banda i capacitat d'emmagatzematge.

Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa, no poden connectar-se entre si perquè no coneixen la IP que han d'utilitzar. La solució habitual és realitzar una connexió a un servidor (o servidors) amb una adreça coneguda, que s'encarrega de mantenir la relació d'adreces IP dels clients de la xarxa, dels altres servidors i normalment d'informació addicional, com un índex de la informació de què disposen els clients. Després d'això, els clients ja tenen una informació sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informació entre ells, ja sense la intervenció dels servidors.

Sol utilitzar-se-se per a compartir -legalment o no- textos, sons, imatges i d'altres recursos informàtics de tota classe, els quals es distribueixen la càrrega de forma apropiada entre els nodes. Això permet la distribució massiva de fitxers, en perfecta escalabilitat, sense necessitat d'un servidor central. Per a això els destinataris finals són alhora nodes que col·laboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a d'altres interessats.

Aquesta tecnologia té un gran potencial, perquè, per a la comunicació horitzontal, promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econòmica, trencant el tradicional esquema vertical de comunicació, en què només una minoria privilegiada econòmicament podia permetre's el luxe de fer arribar continguts a tanta gent.

Comunitats virtuals

Les comunitats virtuals, cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l'espai físic. En el marc d'Internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals.

Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.

Canals de comunicació

Un canal de comunicació és el mitjà de transmissió pel qual viatgen els senyals portadores de la informació que pretenen intercanviar emissor i receptor. És freqüent referenciar també com a canal de dades.

Els canals poden ser personals o massius: els canals personals són aquells on la comunicació és directa. Veu a veu. Pot donar-se d'un a un o d'un a diversos. Els canals massius poden ser escrit, radial, televisiu i informàtic.

Així successivament es poden anar identificant els diferents canals de transmissió del pensament.

Fòrums

Un Fòrum a Internet és una eina de comunicació en grup, coneguda també com a conferència electrònica. El funcionament és molt semblant al de correu electrònic, però en aquest cas, per a participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el fòrum. Els missatges no es transfereixen directament a l'ordinador de l'usuari, com amb el correu electrònic, sinó que l'usuari treballa directament en l'aplicació de fòrum, accedint-hi mitjançant una clau d'accés.

La funció fonamental dels fòrums és que permet el debat i l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, encara que poden tenir altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar dubtes, facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web, o acumular enllaços recomanats sobre un tema.

Sistema operatiu i discs durs

Escriptori de l'ubuntu 9.04

SO:

Un SO, és el software encarregat de controlar el funcionament del hardware. Parlant sense llenguatge específic, és aquell programa virtual que fa que funcioni el hardware.

El sistema operatiu, consta de dues parts, el llenguatge màquina, que són les files de 0 i 1 seguides, ja que és el què entèn la màquina, i la interface, que és per on l’usuari es mou. Dins d’aquí, hi ha una altra cosa que es diu MCDOS, que és un pas intermig entre el llenguatge màquina i la interface. Ara, és el que els informàtics i, els programadors utilitzem. Ara , els 0 i 1 per programar, només es fan servir per crear el sistema operatiu.

- Tipus de SO:

Ara podem distingir dos tipus generals i de cara al usuari.

El software lliure, i el pagant. De software lliure tenim Principalment tots els SO basats en GNU/Linux, BSD i Open Solaris. Actualment, el més susat i el que més SOs té, és el de GNU/Linux, ja que és el més fácil d’usar. Alguns exemples de SO basat en GNU/Linux són Ubuntu, Kubuntu, Xubuntu, Kinux, GoogleOS i molts altres.

De software pagant, Tenim al típic de Microsoft, XP, o d’aquí poc el Windows7. De SO de Apple, tenim el Mac Snow Leopard, entre altres.

Tot això són softwares per a ordinadors i notebooks. També n’hi han per a mòbils, com el Windows mobile, o el de l’iPhone.

Disc dur:

El disc dur és el lloc del hardware on es guarda tota la informació. No és la part principal del sistema, però és molt important, ja que sense ell no es pot guardar res, i per tant, no hi ha SO, i s’ha d’accedir a la BIOS, cosa que ja és més complicada.

Hi han molts tipus de discos durs. El típic de els ordinadors, i Llapisos de memòria, tarjes gràfiques, ...

Wikis

Wiki

Wiki ve del hawaià wikiwiki, que vol dir ràpid. És un lloc, on els usuaris poden editar les diferents entrades lliurement. Les característiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.

Un dels problemes que han tingut les wikis, sobre tot la wikipedia, és que com que tothom pot editar, a vegades hi han informacions que no són del tot certes.

Wiki de l'autor: http://boston.wikiole.com/

Drets d'autor

Copyright (Drets d’autor)

Els Drets d'autor (copyright, de símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals.

Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:

- Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.

- Preparar obres derivades basades en l'obra.

- Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.

- Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions àudiovisuals.

- Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions àudiovisuals.

- En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.

Copyleft

Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright.

El concepte, no el terme, va ser concebut originalment per Richard Stallman.

Com a exemple de llicències del tipus copyleft, destacaríem la GPL per a programari o algunes de les llicències de Creative Commons per a un ampli ventall de continguts i obres.

Seguretat de les xarxes

Les xarxes socials, són molt usades, sobre tot per gent important per comunicar les seves queixes, esperançes notícies, ... I reben milions de visites a tot el món. Això les fa molt vulnerables als hakers, que poden manipular-la, extreure informació, esborrar-la manipular-la, i fins i tot col·lapsar el servidor de forma que quedin inutilitzades durant hores o fins i tot, dies; per motius molt variats. Aquesta inseguretat d'algunes xarxes és el que fa que no sigui gaire segur de penjar informació important i forografíes que no vulguis que penjin en altres llocs. Generalment, no pasa, però hi ha vegades que sí i sobre tot en les xarxes més importants i que reben més visites, ja que això fa més difícil de detectar d'on ve l'atac i per tant, més difícil d'aturar-lo.

Xarxes socials

Per començar amb tot aquest tema, que és molt extens, hem de definir el que és una xarxa social:

Una xarxa social virtual és un portal web on el protagonista i el contingut són les persones. Però no persones anònimes, llunyanes o desconegudes, sinó la pròpia xarxa relacional de cadascú. Una barreja d’amics, coneguts i saludats, amb diferents nivells d’intensitat, que comparteixen virtualment alguns trets d’allò que fan quotidianament, del que els crida l’atenció, del que veuen, llegeixen, escolten… Als portals de xarxes socials virtuals l’usuari hi construeix, activa i ensenya la seva pròpia xarxa personal. Per tant, serveix com a una forma de comunicar-se a la web, reemplaçant cada cop més el contacte físic entre persones, i això fa que es puguin veure a molts quilòmetres de distància.

Alguns exemples de xarxes socials són:

- Facebook

- Fotolog

- Myspaces

- Yahoo 360º

- JuJuego

- JogaBonito

- Habbo

- Twitter

- ...